17 i 18é dia, Fins aquí hem arribat

Bon dia a tots. Com tothom sap, totes les coses bones s'acaben, i així es, el nostre viatje finalitza avui aquí. Ara mateix gaudint de l'última posta de sol davant de la platja, a la piscina de l'hotel de Negombo. Tornem a comptar les hores, però ara per tornar a casa, d'aquí unes horetes marxarem cap a l'aeroport per agafar l'avió que ens dur cap a la nostra terra. Això sí, aquests dos últims dies hem realitzat unes jornades intensives de platja, piscina, cervesa, piscina, cervesa, platja, cervesa, etc, etc... i algún gin-tónic és clar.
Ahir ens vam llevar de bon matí i desprès del corresponent esmorzar marxàrem a fer una volteta en bicicleta pels camins selvàtics de la zona, total uns 18km. de veure cases i casetes de la gent singalesa. Seguidament jornada de piscineta i platjeta fins arribar la nit per anar a sopar. Sopar en un bon restaurant, bo i econòmic, i un parell de gin-tònics amb banyet a la piscina a les 11:30 de la nit. Dormir i al dia següent, avui, esmorzar i desmuntar bicicletes per posar a les caixes. Tornem a la piscina, una última volta pel poble per fer l'acomiat i a esperar que ens arribi l'hora de tornar. I això es tot, aquí estem actualitzant la penúltima entrada abans d'anar a sopar. Així doncs ens despedim d'aquest país del qual us donarem la nostra impressió en la següent entrada. Moltes gràcies a tots els seguidors i a tots els comentaris que ens han ajudat a tirar endavant aquest viatge. Moltíssimes gràcies a tots. Marxem que sen's menjen els mosquits!!!


Per cert al febrer de l'any que ve, realitzarem un viatge organitzat de 12 dies a la meravellosa illa de Cuba, amb un itinerari de 6 dies en bicicleta i un programa especial per acompanyants sense bicicleta. Podeu informar-vos a la botiga CatBike-Cycle Station Center de Malgrat. Tel. 93 761 91 28- Sergi

16è dia, Colombo to Negombo, s'acosta el final

Avui última etapa de la nostra odïsea particular per les terres de l'antiga Ceylan, avui Sri Lanka, i que ens a portat desprès de 950 Km. a la porta del mateix hotel on dies enrere vam començar aquesta aventura, i es que en auesta vida tot té un final.
Per no variar les costums ens hem aixecat a les 6:30 hores, i màquina direcció a Negombo, avui hem buscat carreteres secundaries, i la veritat es que no han resultat carreteres, sinó autèntics corriols seguint el curs d'un canal, on hem vist fins i tot cocodrils, força entretingut, i la veritat preferible al trànsit d'ahir; al final 45 Km.
Un cop a lloc, allotjament, dinar (molt bé, per cert), a la tarda un massatget per desentumir el cos desprès de tants dies de pedalar i un nou banyet a les aigües de l'índic.
Un cop hem acabat amb totes aquetes dures tasques i quan ens disposavem a actualitzar el blog ens hem trobat una parella de mallorquins amb els que hem anat a prendre un parell de copetes, bé, al final ha estat de 19:30 a 22:00 hores, així que de blog res de res, a intentar sopar alguna cosa en aquestes hores intempestives. Al final hem tingut sort, hem sopat i ràpid cap el llit, que ens dormim a la taula.

15è dia, Bentota to Colombo, la capital

Avui ens hem llevat a les 6:15 hores, per fer camí cap a Colombo, la capital del país. Abans de tot això, preparar bosses i esmorzar una miqueta per afrontar els 70 Km. d'avui, que al final han estat una mica torturadors, degut al caos que reina a les carreteres properes a Colombo, els conductors d'autocar són autèntics "Kamikazes". Arribats a destí, buscar allotjament, que avui ens ha costat una miqueta més de l'habitual, però al final hem trobat un hotel senzill i cèntric. Un cop dutxats, dinar prop de l'hotel i a fer una ruta turístic amb tuc-tuc per veure alguna cosa interessant de la ciutat.
Seguidament, actualització del blog i a sopar en un restaurant ubicat en una casa d'estil colonial d'allò més maca, i abans d'anar a dormir, un parell de cervesses per païr el sopar.

14è dia, Hikkaduwa to Bentota

Bé companys, tornar a tocar una etapeta per la costa. Aquesta vegada un recorregut que ens porta a la localitat de Bentota. Bentota es una de les poblacions on abunden grans resorts amb platjes privades i molts de luxes, cosa que fa que aquests resorts no sigui la nostra destinació. Així doncs desprès d'una ruta d'aproximàdament 45km. hem arribat a destí. Hem visitat algun resort luxós i ens hem decidit a buscar el nostre allotjament. No ha estat un assumpte fàcil aquest, resulta que a Bentota arriba un gran riu amb una gran llacuna, i els guests house estaven a la rivera del riu, i clar nosaltres no buscavem aixó, nosaltres volem patja. Llavors a estat quan hem començat a donar voltes a munt i avall, acostant-nos a la platja a veure si veiem quelcom que ens agrades, pero les zones que ens agradaven estaven presses per els grans resorts. Així que volta enrera direcció a una zona anterior a Bentota que semblava que tenia més posibilitats per a nosaltres. Un cop arribat allà, no d'una manera fàcil, hem hagut d'atravessar la via del tren, unes obres d'asfaltat varies vegades i rodar amb les bicicletes una mica per la platja. Pero al final, aleluia, desprès d'uns 60km. aprox., hem visitat una caseta que ens cobraven 65euros i.... no ens hem quedat, clar. Pero just al costat hi havia un guest house que ens ho a fet més económic, per uns 20euros, que ja es car per nosaltres, pero estem a la costa, que volem? Així que dutxeta i a donar una volta per dinar.

Hem sortit molt valents decidits a anar caminant fins al poble, pero quan portavem aproximàdament 10 segons, ens hem adonat que no era bona idea. Ens hem pujat a un three-wheeler i camí a un restaurant. Cert es que el tuc-tuquero era molt enrotllat, ens a dut a un restaurant que hem dinat força bé i després a fer una petiteta ruta turística. Dins d'aquesta ruta hem parat a un water-sports center, que es com el seu nom indica, aixó, un lloc on pots practicar tot tipus d'esports d'aigua tant en el riu com en el mar. Així que nosaltres veient totes aquelles meravelles de la diversió, jets ski, bombardiers, plàtans, flotadors arrastrats per fora bordes, water ski, etc, etc..., hem decidit que ens donèssin una tranquileta passejada en barca per el riu i els seus manglars. Aquí destinats a donar cops de cap contra nosaltres mateixos per la morrinya que dona la calor i el desprès de dinar, ens hem endinsat al riu. Quina a estat la nostra sorpresa que no ens hem pogut gairebé dormir. A estat un bon espectacle de flora i fauna de la zona. El primer que hem vist a estat uns ocells estranys negres i coll blanc, seguidament, i a escaigs metres d'on es suposa que has de fer els esports acuàtics, ens hem trobat un cocodril que descansava en una vorera, després una cria de cocodril que un nano et posava a sobre el cap, després uns àguiles, desprès uns kings fishers, etc, etc. Força entretingut. Quan portavem sobre l'hora i mitjà hem arribat al punt de sortida, aquí cerveseta i a prendre un té a un Tea Center prop de l'hotel. Estant asseguts aquí, se-n's a acostat el que sembla que era el jefe, que resulta que es el mateix que ens volia llogar l'habitació per 65euros, i ens a convidat a fer-li una ullada als Lobster i els Full Fish del seu restaurant per veure si volíem anar a sopar. I clar, us podeu imaginar, no? Nosaltres tres, agafant llagostes vives amb la mà per veure quina ens agradava més per sopar. La tentació es superior a nosaltres, llagosta de 2,400kg. IMPRESSIONANT!!!! Reservada, a les 8:30pm a taula. Petita visita al guest house per refrescar-nos i tornada al restaurant. Efectivament, quan portavem una estoneta asseguts, i unes quantes cervesses, a aparegut el cambrer amb una bandeja, que tenía problemes a agafar-la amb les dues mans, amb el nostre Lobster dintre. No pensavem que un bitxo de closca tingues tanta carn, gairebé no ens deixa acabarnos-la. Jeje!! Era gran, molt gran, pero no pensavem deixar res. Així que postre i a dormir que demà penùltima etapa fins a colombo.

13è dia, Hikkaduwa Beach

Avui trenquem la rutina de cada dia i ens llevem a les 08.30, ja que ahir vam anar a dormir cap a les 2.
Hem esmorzat a la terrassa de l'hotel on ens allotjem,a peu de sorra,el que mes o menys menjem cada dia,dos ous ferrats,torrades amb mantequilla i melmelada i un bon suc natural i fresquet de plàtan.
No ens ho pensem gaire i ens instalem sota una de la cabanes a l'ombra i aquí ens hem pasat gairebè el dia, entre banys, sucs de fruita naturals,etc...
Avui no ens hem entaulat gaire, un platet de peix,un postre i un té, poc per lo que normalment menjem.
Són casi les 5 de la tarda i no tenim més ganes de platja,ens hem torrat bastant pel matí i estem un xic vermellets,serà qüestió d'untar-se bè d'after sun.
Més tard, l'intenció és d'actualitzar el blog, sopar quelcom i anar a dormir aviat, que demà ens llevem aviat per fer la següent etapa que ens portarà a Bentota.
Fins demà i aprofitem per donar-vos les gràcies pel vostre seguiment.
Salutacions.

12è dia Galle to Hikkaduwa

Avui ens hem llevat a les 7:30 amb la idea de fer poqueta cosa, una volteta per la ciutat, visitant el Fort i els mercats de fruita i peix que poblen la ciutat. I això es exactament el que hem fet, aixecar-nos, menjar, i visiteta a la ciutat, incloent a la mateixa, la inestimable ajuda d'en Txetxu en la recollida d'una xarxa de pesca. Per a la nostra sorpresa i mentre ens avituallavem ha passat pel davant nostre una cursa de bicicletes i hem decidit quedar-nos a veure el final. Tenen mèrit aquests tios, s'han fotut 120 Km. amb rodes que pràcticament podrien ser de camió i amb una sola velocitat.
Un cop acabat això, cap allà a les 12:00 hores no hi ha hagut més remei, i... de cap a la torradora, sort que només eren uns 20 Km. fins al nostre següent destí de platja, Hikkaduwa, que per cert es un altre paradís de platjes amb cocoters, xiringos i surfistes. I aquí, doncs el de sempre, buscar allotjament, estoneta de platja molt divertida intentant surfejar les onades amb el cos, i que sol tenir com a conseqüencia algún que altre impacte contra la sorra. Desprès dutxeta, sopar i festeta, el primer lloc del país on no ho tanquen tot a les dotze de la nit.

11è dia, Galle

Avui a les 06,25h. ja estàvem en peu, ja que ens esperava el tuc-tuc per conduir-nos fins a la platja de Mirissa, ja que ahir la parada que vam fer ens va saber a poc.
Hem arribat directament en un bufet lliure d'un hotel, i... hem arrassat.
Ens hem acomodat en unes hamaques i un parasol just davant d'un xiringo i a partir d'aquí sol, més sol i un bany molt de tant en tant. Així estem,torrats i vermells com gambetes.
Al migdia, ens hem entaulat i hem dinat a base de peix, per tot seguit tornar-hi amb bacaina inclosa.
Tornada cap a l'hotel, dutxa i embetumada d'after sun.
I aquí estem, posant-nos al dia i fent temps per anar a sopar. A partir d'aquí Déu dirà.

10è dia, Tangalle to Galle

Avui, i com sempre, ens hem llevat a les sis del matí. Només obrir la porta hem pogut contemplar com començava a despuntar el sol pel mar, que el teníem a tocar la porta de l'habitació. Deprés de realitzar alguna fotografia al meravellós espectacle que aixó ens oferia, hem anat a esmorzar. Esmorzar totalment necessari per iniciar una jornada que al final ha estat de 84 Km. a una mitja de 27,5Km/h. Sembla que la màquina comença a funcionar, i això no pot ser, així que demà descans, no sigui que ens passem de forma. S'ha iniciat l'etapa d'una manera tranquila per poder observar les fantàstiques platjes que ens oferia el recorregut d'avui. Ha estat un no parar de idíliques vistes paradisíaques a les quals voliem parar a cada moment. Pero no ha estat una veritable parada fins que hem arribat a la platja de Mirissa(totalment aconsellable una estada en aquest poble-platja), aquí, a aproximadament 36km del nostre destí d'avui, hem fet una cerveseta asseguts a unes cadires a la sorra gairebé tocant les onades als nostres peus, envoltats de cocoters i algun surfista en l'horitzó. Després d'aproximadament 15 minuts i un banyet a les seves aigües, iniciem de nou el recorregut. Aqui hi ha hagut un petit canvi de ritme i els relleus s'han animat una miqueta. Tant animats com que en el pla que semblava que picava una miqueta amunt, en un dels relleus de l'Avellana, hem arribat a posar-nos una estona a 39km/h., realment una barbaritat amb el pes que portem. Total que hem pogut arribar a Galle amb temps necessari per fer una coca-cola, buscar allotjament, dutxar-nos i anar a dinar.
Ara bé, com tots sabeu, la panxa plena fa venir son i desprès d'una etapa com la d'avui potser ens mereixíem una petita bacaina. Així doncs hem marxat a l'hotel a descansar mitja horeta que s'ha convertit en 1:15h. Un cop reposats i posats en peu, platjeta. Una jornada de tarda d'aproximadament 90minuts en una de les platjes properes a la ciutat de Galle. Després, ja que el tuc-tuc ens esperava per dur-nos de nou a l'hotel, hem decididit on anavem a sopar, ja sabeu que el tema dels àpats no se'ns passa mai per alt. Un lloc realment fantàstic, en una terrassa d'una tercera planta d'una antiga casa colonial, desde on podíem observar el far del fort de Galle. Una nit calurosa que ens animà a anar a prendre unes cervessetes, cosa realment difícil en un poble on ho tanquen tot a les 10 de la nit. Pero gràcies a la nostra perseverància hem conseguit que ens serveixin algunes en un lloc proper a l'hotel, un cop begudes a dormir que demà toca un gran dia de platja.

9e dia, Ella to Tangalla

De nou, despertador 05.30h. i en peu. Inesperadament, el cel estava amb algun núvol però el sol començava a despuntar. Hem fet ritual diari de fer bosses, esmorzar i a tirar milles com qui no vol la cosa. L'etapa l'hem començat força tranquil.la, ja que la carretera picava avall i no hem hagut d'apretar als pedals, fins no passats uns 20km aproximadament. El dia ens seguia acompanyant i el sol començava a picar de valent, com ho fa en aquest país i quan més al sud, més pica.
Al final ens han sortit 119km., a una mitja de 30 per hora, tot i que més de la meitat de l'etapa era un puja i baixa constant.
Hem arribat sobre les 11.30 a destí (Hambantota), hem pres una cervessa, que realment mereixiem, i hem anat en busca d'una camioneta , la qual ens ha portat fins a Tangalle. Un cop aquí, hem fet una ullada al poblet i ens hem allotjat en un hotel a peu de platja.
Desprès de la quilometrada, que menys que un bon àpat en una terrasseta prop de l'hotel i un bon bany a l'oceà Indic.
Ara estem amb el blog i seguidament un bon sopar per afrontar els 80km. de demà i a descansar.
P.D.:En breu penjarem les fotografies del viatje al picassa, no us les perdeu!!
Gràcies a tots i totes!

8è dia, Nuwara Eliya to Ella

Avui ens hem llevat cap a les 7:15 hores, hem preparat les motxilles i cap a esmorzar, desprès hem afrontat el que en principi tenia que ser una etapa de tràmit, i que al final no ha resultat així, hi havien unes pujades molt pitjor que les d'ahir, les d'abans d'ahir i de totes les que podem recordar. Això si, la primera baixada ha estat força espectacular, adelantant cotxes, camions, motos i qualsevol vehicle que se'ns poses al davant. Al final, com no, puntxada, reparar i de nou persecució.
A partir d'aquí, canvi de carretera i canvi de panorama radical, avançant penosament en algunes pujades a no més de 8 per hora. I al cap d'unes tres hores i mitjà hem arribat a destí, on hem trobat hotel, i és clar, nou àpat, que ja era hora, a partir d'aquí tarda de relax, mirant desde una terrassa la pluja i el discorrer de la vida en aquest poblet. I d'aquí una estona anirem a sopar i dormir, que demà en toquen 110 més.
P.D.: Per fi hem aconseguit que en Txetxu es desfaci de les xancles vietnamites que portaba encolant desde el primer día. Bé, de fet el que s'ha encarregat d'això han estat els sots plantats pel camí.
Por cierto Javi, las zapatillas del Txetxu no volverna a tener problemas, en esta etapa han echado a correr, pero solas. Cuando nos hemos dado cuenta, con le ajetreo de la carretera, las habia perdido. Ahora, despues de llorar un poco, a por otras, jejeje!!

7è dia, etapon de muntanya. Nuwara Eliya

Doncs... D'aixcar-se a les 5:30 res, al final han estat les 6:05 hores, es que el llit és molt tentador, sembla que ningú hagi parat el despertador (vaja tela!!!!).
Bé, no passa res, doncs sortim a les 7 desprès d'esmorzar una mica de pa amb mantequilla untada sobre el llit i amb galetes maria. I una vegada en marxa, no gaire que explicar, resulta que som unes màquines, perquè la temible etapa d'arribar de nit o dormir a mig camí, s'ha convertit en un passeig, això si, un passeig de 4 hores i 40 minuts de pujades (1800 metres de desnivell de pujada acumulat amb les nostres plumes amb rodes de 30 kilets). A l'arribada, com sempre, buscar allotjament, dinar i gin-tonic a un hotel colonial i d'obligada visita, o almenys això es el que diu la nostra guía de viatge.
Desprès visita al jardí botànic, actualitzar el blog avui que podem i amb això estem, imaginem que sopar i dormir per demà afrontar una nova etapa.
Apa! companys!!!!, fins la pròxima i moltes gràcies per les vostres visites i els vostres comentaris.

6è dia, descans a Kandy(dia dels enamorats)

Avui com que tocava descans, ens hem permès el plaer de llevar-nos una mica més tard. Sobre les 8h. Hem tornat a arrasar amb l'esmorzar(dos ous ferrats, bread and butter, piña, torrades amb mermelada i té), desprès d'això hem agafat un tuc-tuc i camí a visitar varies coses. Hem iniciat la ruta amb una visita fantasma al Elephant River, fantasma perquè no ha estat possible, justament avui, dia dels enamorats, estava tancat, potser volíen intimitat. Posa't el cas redirigir-nos cap a un dels milers de Spicy Gardens que poblen el país, allà un noi ens ha fet una extensa explicació de la medicina natural d'aquestes espècies i les seves posibilitats com condiments alimentàris. Naturalment ens han intentat vendre alguna cosa, i aquesta vegada ho han aconseguit. Els hi hem comprat un potet de Aloe Vera 100% per veure si li arreglem els llavis a en Txetxu(àlias Carmen de Mairena).
Sortint d'aquí tornada cap a Kandy, cosa que no ha estat fàcil, perquè a part dels km. que hem hagut de recòrrer, ens hem tragat una caravana de cotxes caòtica descomunal, a causa d'un accident d'un camió que havia caigut per un precipici. Finalment arribem a Kandy i abans de dinar, visita al jardí botànic, un dels jardins botanics millors del món. Desprès dinar al Devon Restaurant, un lloc econòmic pero sense cervessa.
Un cop ben tips, tornada a l'hotel i en pocs minuts vàm marxar a fer una visita al temple de la Dent del Buda. Quatre voltes, quatre fotos sobre el llac amb la caiguda de sol i sopar. Donar unes quantes voltes i al final pasta en un bon hotel. Caminata a les fosques per quatre carrerons, posar-nos enmig de bosc a les fosques, baixant unes escales i a en Txetxu se li trenca de nou un altre xancla. Es fa el dur i no les vol canviar. Arribada a l'hotel i dormir que demà diana a les 5:30h i etapon fins a Nuwara Eliya, tot pujada.

5é dia, comencem a pujar

Avui a les sis en punt, en peu, esmorzar a les 6:30, i carretera i manta, direcció Kandy, uns 100Km., encara que avui la idea era parar uns Kms.abans per agafar el tren, per alló de probar el transport ferroviari del país. No ens ha estat possible perquè l'espera era una mica massa llarga, unes 3 hores, així que hem seguit tirant per un autèntic port de muntanya, i al cap d'uns Kms. ens ha recollit un camió que ens ha portat uns 10 Km. i d'allà fins a destí un altre cop amb bici. Un cop a lloc, dos gelats, que realment s'agraeixen molt. Buscar allotjament, dinar alguna cosa en un pub típic anglès, un gin-tonic per baixar el dinar en un altre pub irlandes, on ens va enredar un cop més un autócton per anar a donar un vol pel mercat municipal i una mica més tard anar a veure un espectacle de valls regionals cingalesos.
De tornada a l'hotel,vàrem actualitzar el blog(que ja tocava),i allà hem conegut a la Karen,una anglesa rodamón que ha vingut uns dies a Sri Lanka per desestressarse de l'ambient de Dubai,que es on resideix actualment.Amb ella hem marxat a sopar en un restaurant típic i seguidament un parell de copetes al The Pub i sobre les 00:00 a descansar.


P.D: Encara no hem comentat gaire del tema preus, i val a dir que no es gens car, mes o menys el dormir els tres ens sol costar entre 7 i 12 euros, i cada apat doncs més o menys el mateix, també pels tres, es clar.

4rt dia més bici

Bon dia a tots!!
Avui ens hem llevat a les 6:00h, hem esmorzat i ràpidament a veure les ruïnes de Polonnaruwa, antiga residéncia reial. I la veritat, es que força impressionant. Seguidament, cap allà a les 9:00h hem sortit direcció a Sigiriya, on es troba la famosa roca que emergeix en una gran planícia i que probablement seria l‘equivalent a l‘estatua de la llibertat a New York. Realment increïble el sistema per pujar l’aigua allà dalt, val a dir que aquesta gent eren uns bons enginyers, en canvi no son tant bons asfaltant carreteres, per exemple, pero bé, es part de l’encant.
Avui pel que fa al tema bicicleta, ho hem portat realmente bé, per una vegada y sense que serveixi de precedent ens han acompanyat tant la temperatura com la carretera, tot un éxit, encara que probablement durant un dies no es repetira, perque a partir de demà comença la muntanya.
I es aquí on la força de la gravetat posa les coses al seu lloc, aquesta no hi enten, ni de jocs, ni de vacances, ni de pregaries, i encara menys de tres estrangers carregats amb 15 kg. a les alforges, Així que a partir de demà, dificultat extrema.

Anuradhapura to Polonnaruwa

Desprès de conèixer ahir (11-02-2010) el germà de la dona de la casa on vàrem dormir, ens hem llevat avui, una mica més tard de l’hora prevista per fer la visita a les ruïnes de Anuradhapura. Hem esmorzat com uns campions, com de costum, i hem marxat amb aquest senyor a fer la visita.
Com que ja ens hem llevat una mica tard, la visita no ha estat tot l’intensa que havia de ser, cosa que per altre part, ja ens ha anat bé.
Només començar ens ha dut a visitar el primer temple budista de Sri Lanka, allà de la mà del nostre guia, que per cert, era de parla anglesa, hem conegut algunes de les meravelles del món budista, tant per la seva filosofía, una manera de pensar fantàstica, de la qual moltes religions hauríen d’aprendre, no han vessat mai una gota de sang per aquesta, com per les seves construccions i meravelles de enginyeria tècniques i precises.
D’aquí hem marxat a una altre zona. Les ruïnes i els centres històrics d’aquesta ciutat tenen una extensió de 22 Km2. Així que ruta amb bicicleta seguint en Chigrynski i a visitar una altre dagoba. Aquí com no, zona sagrada per el món budista, sabatilles fora i cap a dintre. Realitzada una visita ràpida a aquesta daboga amb la seva explicació corresponent, sortim i… Quina és la nostra sorpresa que han desaparegut les Geox noves d’en Txetxu!!! A l’arribar al lloc, en Chigrynski s'adona del que ha passat, es posa fet un fura i comença a preguntar a la gent que hi havia per allà. Un home que venia pulseres li diu ( suposem) que ell estava alla i no havia vist res, només uns nois que estaven remenant hi havien marxat direcció al bosc. De cop i volta aparèixen els nois i el nostre guia enfila a correr cap a ells, se’ls hi apropa, no sabem que els diu, i un dels nois, el més gran, se li enfrenta. En el seu idioma, suposem que li deia que a ell no l’acuses de res, que ell era inocent. Total, movilització, el guia corre a buscar la policia, s’acosta un policia, dos, tres, ja la tenim muntada. Tres policies amb els nois i casualitats de la vida que d’on venien el nanos del bosc, apareix un home amb les Geox a la mà. Total, queden descoberts els lladres, agafa un dels policies, el que semblava que tenia més mala óstia i li carda una santa bofetada amb la mà oberta, que fins el buda va canviar de posició. Després d’aquesta una altre, i després una altre. Jo crec que aquest noi encara li piten les orelles. Total, li agafa les dades, ens dona les sabatilles i marxem. Tot això sense que s'adones cap altre estranger. Estavem sols. Hem de dir, que tot i les espectaculars ruïnes es un país molt poc visitat, es un dels pocs països encara autèntics, no es normal que qualsevol persona tingui a l'avast de les mans totes i cadascuna de les ruines de milers d'anys amb la possibilitat de tocar-les sense gairebé vigilancia.
Marxem a un altre punt. Unes quantes fotos més, més cultura i cap a les 13:00h. marxem cap a l'habitació del guest-house. Recollim, carreguem bicis i direcció a l'estació d'autobusos. En Chigrynski es baralla amb uns personatges i al final ens deixen pujar en un bus amb les bicis als seients del darrera. Nosaltres desperdigats pel bus. Un cop asseguts comença a pujar gent a vendrens coses, i més gent que volia viatjar, i més gent a vendrens coses, un no parar. Naturalment, nosaltres som els únics estrangers del bus i els venedors no s'atrevien a dir-nos gairebé res. De tota la gent que va pujar intentant recolectar calers, ens va sorprendre molt un noi que, amb les seves propies dents, després d'un llarg discurs, va pelar un coco en la seva totalitat. Us podem ben assegurar que la pell d'un coco es molt dura, i ell no va trigar ni 10 segons en pelar-lo per complert.
Total, bus en marxa, infinitat de parades, gent que puja, gent que baixa. Seients durs per unes 45 persones i aproximàdament 80-85 persones dintre. Després de 3 hores d'incomoditat màxima per fer 100km, arrivem a Polonnaruwa. Directament al Manel Guest House. De camí cap aquest ens creuem amb una vintena de micos atravessant la carretera. Es posen dintre de un guest house i desaparèixen. Realment, estem en mig de la selva.
Deixem les maletes i anem a fer unes cervesses. Tornem a l'hotel després d'una curta volta per els dos carrers del poble. Sopar i dormir, que l'endemà diana a les 6h.

Puttalam to Anuradhapura

Avui tercer dia, i…. podríem dir alló de vols caldo, doncs, dues tasses!!!!
Si, si, senyors avui carretera principal, pero vaja carretera, sots, pedres, sorra, obres, pujades, baixades, i el pitjor de tot, calor!!!, molta calor.
Així que despres de 86Km., hem acabat en un estat de torrefacció i deshidratació preocupant (40ºC aprox.), contra això doncs que millor que uns quants litres d’aigua, cervesa i una aspirina.
Tot i el suplici físic que ha representat l’etapa, cal a dir, que de totes maneres, el paisatge, la gent i la seva forma de viure no tenen desperdici, el “shock” cutural es impresionant.
Una vegada a destí, Arunadhapura, dir-vos que vam aconseguir allotjament en un dels hotels compartits a parts iguals per persones (en alguns casos personatges), mosquits i tot tipus d’insectes desconeguts. I allà doncs, una mica el de sempre, visita ràpida a la ciutat, actuaitzar el blog i a menjar l’únic restaurant de la ciutat, on es menja… arròs amb curry, com a tot arreu en aquest país. I per avui, doncs res més, a dormir aviat que demà tenim visita cultural.