
De nou, despertador 05.30h. i en peu. Inesperadament, el cel estava amb algun núvol però el sol començava a despuntar. Hem fet ritual diari de fer bosses, esmorzar i a tirar milles com qui no vol la cosa. L'etapa l'hem començat força tranquil.la, ja que la carretera picava avall i no hem hagut d'apretar als pedals, fins no passats uns 20km aproximadament. El dia ens seguia acompanyant i el sol començava a picar de valent, com ho fa en aquest país i quan més al sud, més pica.
Al final ens han sortit 119km., a una mitja de 30 per hora, tot i que més de la meitat de l'etapa era un puja i baixa constant.
Hem arribat sobre les 11.30 a destí (Hambantota), hem pres una cervessa, que realment mereixiem, i hem anat en busca d'una camioneta , la qual ens ha portat fins a Tangalle. Un cop aquí, hem fet una ullada al poblet i ens hem allotjat en un hotel a peu de platja.
Desprès de la quilometrada, que menys que un bon àpat en una terrasseta prop de l'hotel i un bon bany a l'oceà Indic.
Ara estem amb el blog i seguidament un bon sopar per afrontar els 80km. de demà i a descansar.
P.D.:En breu penjarem les fotografies del viatje al picassa, no us les perdeu!!
Gràcies a tots i totes!
Ei! quins paisatges més guapos!Tot bé no?! i tu Carmen, com tens els llavis?! vinga un petonas i una forta abraçada per tots tres! ànims!!
ResponderEliminarMaria i Jana!!
Hola wapus!!!no ens feu gens de pena quan expliqueu lo dures que són les pujades sota el sol castigador índic...perquè sabem de sobres que us ho esteu passant més que bé!!!la veritat és que ens feu molta enveja!!!Aqui demà una altra vegada baixada de temperatures i pluja, per tant nosaltres de moment les xancles les deixarem a l'armari..jeje
ResponderEliminarSeguiu disfrutant tant i aprofiteu la setmana que us queda!! molts petons!!