Anuradhapura to Polonnaruwa

Desprès de conèixer ahir (11-02-2010) el germà de la dona de la casa on vàrem dormir, ens hem llevat avui, una mica més tard de l’hora prevista per fer la visita a les ruïnes de Anuradhapura. Hem esmorzat com uns campions, com de costum, i hem marxat amb aquest senyor a fer la visita.
Com que ja ens hem llevat una mica tard, la visita no ha estat tot l’intensa que havia de ser, cosa que per altre part, ja ens ha anat bé.
Només començar ens ha dut a visitar el primer temple budista de Sri Lanka, allà de la mà del nostre guia, que per cert, era de parla anglesa, hem conegut algunes de les meravelles del món budista, tant per la seva filosofía, una manera de pensar fantàstica, de la qual moltes religions hauríen d’aprendre, no han vessat mai una gota de sang per aquesta, com per les seves construccions i meravelles de enginyeria tècniques i precises.
D’aquí hem marxat a una altre zona. Les ruïnes i els centres històrics d’aquesta ciutat tenen una extensió de 22 Km2. Així que ruta amb bicicleta seguint en Chigrynski i a visitar una altre dagoba. Aquí com no, zona sagrada per el món budista, sabatilles fora i cap a dintre. Realitzada una visita ràpida a aquesta daboga amb la seva explicació corresponent, sortim i… Quina és la nostra sorpresa que han desaparegut les Geox noves d’en Txetxu!!! A l’arribar al lloc, en Chigrynski s'adona del que ha passat, es posa fet un fura i comença a preguntar a la gent que hi havia per allà. Un home que venia pulseres li diu ( suposem) que ell estava alla i no havia vist res, només uns nois que estaven remenant hi havien marxat direcció al bosc. De cop i volta aparèixen els nois i el nostre guia enfila a correr cap a ells, se’ls hi apropa, no sabem que els diu, i un dels nois, el més gran, se li enfrenta. En el seu idioma, suposem que li deia que a ell no l’acuses de res, que ell era inocent. Total, movilització, el guia corre a buscar la policia, s’acosta un policia, dos, tres, ja la tenim muntada. Tres policies amb els nois i casualitats de la vida que d’on venien el nanos del bosc, apareix un home amb les Geox a la mà. Total, queden descoberts els lladres, agafa un dels policies, el que semblava que tenia més mala óstia i li carda una santa bofetada amb la mà oberta, que fins el buda va canviar de posició. Després d’aquesta una altre, i després una altre. Jo crec que aquest noi encara li piten les orelles. Total, li agafa les dades, ens dona les sabatilles i marxem. Tot això sense que s'adones cap altre estranger. Estavem sols. Hem de dir, que tot i les espectaculars ruïnes es un país molt poc visitat, es un dels pocs països encara autèntics, no es normal que qualsevol persona tingui a l'avast de les mans totes i cadascuna de les ruines de milers d'anys amb la possibilitat de tocar-les sense gairebé vigilancia.
Marxem a un altre punt. Unes quantes fotos més, més cultura i cap a les 13:00h. marxem cap a l'habitació del guest-house. Recollim, carreguem bicis i direcció a l'estació d'autobusos. En Chigrynski es baralla amb uns personatges i al final ens deixen pujar en un bus amb les bicis als seients del darrera. Nosaltres desperdigats pel bus. Un cop asseguts comença a pujar gent a vendrens coses, i més gent que volia viatjar, i més gent a vendrens coses, un no parar. Naturalment, nosaltres som els únics estrangers del bus i els venedors no s'atrevien a dir-nos gairebé res. De tota la gent que va pujar intentant recolectar calers, ens va sorprendre molt un noi que, amb les seves propies dents, després d'un llarg discurs, va pelar un coco en la seva totalitat. Us podem ben assegurar que la pell d'un coco es molt dura, i ell no va trigar ni 10 segons en pelar-lo per complert.
Total, bus en marxa, infinitat de parades, gent que puja, gent que baixa. Seients durs per unes 45 persones i aproximàdament 80-85 persones dintre. Després de 3 hores d'incomoditat màxima per fer 100km, arrivem a Polonnaruwa. Directament al Manel Guest House. De camí cap aquest ens creuem amb una vintena de micos atravessant la carretera. Es posen dintre de un guest house i desaparèixen. Realment, estem en mig de la selva.
Deixem les maletes i anem a fer unes cervesses. Tornem a l'hotel després d'una curta volta per els dos carrers del poble. Sopar i dormir, que l'endemà diana a les 6h.